Diuen que per Carnaval tot s’hi val… I a Vilanova i la Geltrú… més!

Si no heu vist què s’hi cou per Carnaval per aquestes terres, no heu vist un bon Carnaval!

Vilanova i la Geltrú és la ciutat amb més associacions per metre quadrat… de fet es calcula que un Vilanoví forma part de 4 o 5 simultàniament… Es pot dir que és una ciutat molt participativa i molt viva.

Servidora forma part de l’Orfeó Vilanoví, aquest any no hi canto activament, però sí que he sortit amb ells per Carnaval.

L’Orfeó va recuperar l’any 1986 una tradició que ja s’havia perdut a la comarca. Documentada per Joan Amades, es va fer un gran esforç per tornar a posar en marxa el Moixó Foguer.

Consisteix en portar un home despullat amb mel al cos i plomes, dins d’una capsa el porta l’Orfeó pels carrers de Vilanova. La comitiva la formen un banderer, que porta l’estendard de l’Orfeó,  un xerraire, que va recitant versos satírics i convidant a que facin sortir al Moixó de la capsa… L’Orfeó amb camises de dormir l’acompanya durant tot el recorregut, llençant plomes a la gent i ballant. I finalment el Moixó Foguer que pot ser home o dona, que va dins de la capsa.

Haurieu de veure les carones dels més petits quan veuen que cauen plomes del cel i que hi ha un home / dona / ocell que surt d’una capsa quan el criden…

En podeu veure un tast aqui:

Aquesta és la versió de l’any 2015:

I la recepta d’avui té a veure amb el Carnaval, ja que després de saltar i ballar fem un sopar. D’aquells que a mi m’agraden, el sopar de compartir, cadascú porta alguna cosa i de tot en fem un sopar gegant.

Jo vaig portar la focaccia i una coca de Carnaval que ja publicaré els propers dies. I això que a casa no havia fet mai focaccia…

He buscat receptes i al final he fet el que m’ha semblat, ja que no quadraven gaire els ingredients que tenia a casa amb la recepta original.

He usat farina de forment que havia comprat a la Ruta del Pa del Lluçanès. El resultat ha estat boníssim, està bona acabada de fer i també els dies següents.

La farina de llegums la vaig comprar al Matarranya, en concret a Valderrobles, l’he emprat per a fer bunyols, coques, arrebossats i ara per a la focaccia. Està feta amb llenties, cigrons i pèsols.