Fa uns dies que mirant l’Instagram vaig veure una crema que va fer el cuiner Fentdetutto, Ximo Carrión, que em va semblar genial, crema de tavelles de pèsols amb pèsols llàgrima,  la podeu consultar al seu blog també, i feia dies que en volia fer una de ben bona, així que m’hi vaig posar!

Com són els pèsols llàgrima?

Pèsol molt més tendre i amb gust dolç que es conrea i creix al Maresme, en concret a Llavaneres, com més arran de mar creix, més dolç és. És molt apreciat en la restauració, però a cases particulars costa que arribi.
Per tot el Maresme podeu trobar-hi fires i jornades gastronòmiques dedicades al pèsol: Jornades Gastronòmiques “Temps de Pèsols”, Festa del Pèsol, Ruta Gastronòmica de la tapa del Pèsol Caldes d’Estrac, Fira del Pèsol Garrofal a Sant Andreu de Llavaneres, Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró, Jornades gastronòmiques de la cuina del pèsol del Maresme a Sant Pol de Mar. No us poso l’enllaç a les fires perquè enguany s’han cancel·lat degut al COVID-19, ja que la temporada va des de març fins finals de maig.

Vegeu el reportatge que en va fer Míriam Santamaria de BTV:

Nutricionalment parlant també són interessants

Els pèsols són considerats llegums ja que contenen un alt percentatge de proteïnes; 5,4 gr per 100 gr, 197 mg de potasi, 26 mg de magnesi, 24 mg de calci, 91 de fósfor i 18 de Vitamina C.

Una mica d’història

El pèsol es conrea des de fa més de 5.000 anys, d’origen incert, a Llavaneres diuen “Les primeres notícies precises sobre el pèsol a Llavaneres daten del s. XVII. Francisco Zamora testimonia, en el llibre Diario de los viajes y hechos en Cataluña, la presència de pèsols primerencs a la rodalia de Mataró, que es destinen a la comercialització a Barcelona des de la meitat de l’hivern. Les referències perduren durant els segles XIX i XX. Durant els anys trenta, hi ha constància del vigor de la producció de pèsols i de l’exportació d’aquest producte a França.”

Una curiositat

Sabíeu que el pèsol és la flor nacional a Letònia? És molt normal quan hi vas, veure noies amb flor de pèsol al cap, allà són més grans i els colors son preciosos, no se’ls mengen, per a ells són varietats decoratives.

Un consell

Si podeu, no els compreu congelats, aprofiteu quan és temporada, el sabor no té punt de comparació.

Per què les tavelles i no només el pèsol?

La tavella tradicionalment es descarta, però si prové de pèsols acabats de collir, són una delícia increïble, amb un gust molt intens a pèsol. Amb mig quilo de pèsols (tavella inclosa) fem crema per a quatre persones, a això se li diu malbaratament alimentari zero. Us hi apunteu?

Els pèsols que he emprat a la recepta, no són de llàgrima, ja que costen de trobar a vegades, però són també molt bons.

Els ingredients de la crema, no porta ou ni farina ni làctics

Se us farà estrany trobar una “crema” sense ou com a emulsionant, ni amb làctic, ni farina com a espessidor, doncs sí, igual que s’aplica a pastisseria, les noves tendències van per aquí, a la cuina també es pot emprar.

La goma garrofí

És un ingredient que es troba al pinyol de la garrofa, absorbeix molta quantitat d’aigua, fixeu-vos que només en posem 5 gr x 1226 gr de crema de tavella, guardeu aquesta proporció i la canvieu segons l’aigua que hi poseu.

És una regla de tres:

5 gr – 1226 d’aigua

x gr – el pes de la crema (cebes, tavelles i aigua triturades)

La fibra de cítrics

Una de les revolucions que arriben de la mà de la pastisseria, i en concret de Jordi Bordas, campió del món de la pastisseria, és la reformulació de les receptes sense rovell d’ou com a emulsionant, podem fer-ho amb fibra de cítrics i el gust serà més pur, només verdura. Es pot trobar al mercat amb el nom de Natur Emul.