Quan pensem en un risotto, pensem en Itàlia, arròs Carnaroli, ceps… Bé, jo almenys sí, i és un plat que ve de gust!!
Només cal tenir uns bons ceps, jo en tenia de secs, i un bon arròs, la resta ja hi és a totes les cases.
L’arròs del risotto no és el mateix que el de la paella, hi ha una “baralla” per veure qui fa el plat més bo i amb quin arròs. Jo sempre dic que cadascú té el seu moment.
A vosaltres quin arròs us agrada més?
No he fet un risotto ortodox… “com il faut”, doncs no, no he posat ni vi, ni mantega, volia veure com quedava i em va encantar…
Lo que mas me gusta es que no lleva mantequilla!
El arroz carneroli, dificil de encontrar en Figueres, pero seguro que el “bomba” tambien debe quedar bien… Un abrazo, gracias por la receta!
Gracias por la visita Alicia, yo al final la mantequilla si la puedo obviar mejor, és un arroz super sencillo, ya ves. Y no voy a entrar en la discusión del arroz carnaroli o bomba… jeje mejor que no…
¡Ya me contarás como te sale!
¡¡Abrazos!!
Doncs mira que per no ser com il faut aquest risotto té molt bona pinta!! Bona proposta, Anna, que ens pot anar bé per un… sopar de cap d’any, per exemple? 😉 Petons
A vegades quan et saltes les normes… te la jugues, en aquest cas, per mi millorava, la mantega l’embafa molt…
Petons
Anna