Uns bons amics, em varen confiar el seu pastís d’aniversari de noces. Ràpidament vaig posar en marxa els pensaments, de què el faré? com el voldrien? I ja que era una data significada per a ells, havia de ser molt personalitzada. El repte? Són americans… i ben americans… De Texas i Arizona! O sigui que els seus referents de gust no són els nostres.
Per una altra banda, fa uns dies, vaig rebre uns magnífics torrons de Torrons Roig d’Agramunt. Una delícia!
Després de donar voltes a diferents possibilitats, havia de tenir en compte fer un pastís una mica cremós (em venia a la ment el Cheese Cake), però… que es pugui menjar amb cullera fàcilment. No soporto que un pastís costi de tallar o menjar.
Vaig concloure fer un pastís amb una base de pa de pessic, que no porta llevat ni oli ni mantega. Fet amb motlle de 24 cm, a sobre, melmelada de taronja, una capa de mousse de torró tou. I finalitzat amb una cobertura de xocolata brillant. Amb això completo la base, però seguia faltant un contrast, en aquest cas vindrà d’uns trossos de torró de guirlache de pinyons que decoren el voltant i li donen un toc cruixent.
No les tenia totes de si agradaria o no, sobretot pensant en les diferències culturals i gustatives. El resultat ha estat increïble, m’han demanat que el torni a fer!! Més feliç que un anís!
Us animeu a fer-lo?
Valora la recepta
0 Persones Han valorat la recepta
Valoració promig
Encara hi ha comentaris.