Oi que us agrada quan mengeu bacallà i les llàmines es separen? Ni molt salat ni molt dolç, però que no sigui sec o eixut.

El bacallà és un dels peixos que mengem des de temps inmemorials, a tota Europa. Com que antigament no hi havia neveres, la tècnica de conservació era la sal.

Una de les històries que explicava l’avi del meu marit, era que quan va venir a treballar a Barcelona, era de Mataró, per l’Exposició Universal del 1929, ell vivia sol en un pis. Cada dia comprava bacallà sec i patates. Va ser la seva dieta durant molt de temps, i era un plat que apreciava molt. Sempre feia el comentari que quina diferència de preu de quan ell era jove a aleshores. I tenia raó, ara és un peix que si el vols de certa qualitat has de pagar…

Jo el compro on ho hem fet sempre la família, davant del Born a La Ribera, venen com abans el bacallà, la compra mínima és 1/2 kg i n’hi ha de diferents categories. Per aquesta recepta farem servir la part del morro, la més bonica i gruixuda.

Dit això, anem per la recepta, prèviament s’ha de remullar, i el millor es que 5 dies abans el tinguem en remull a la nevera amb l’aigua justeta, 2 dies abans el posem amb 4 parts d’aigua per 1 de bacallà. I ja el tenim a punt.