Fa uns dies la Rosamary de Alacarte Menús, em va enviar un correu dient:

“El restaurant La Cucanya, de Vilanova i la Geltrú, m’ha demanat que reuneixi un grup reduït de persones, que d’una forma o una altra estiguin relacionades amb la gastronomia, amb diversos objectius:

El més immediat és donar-nos a provar els nous plats de la carta d’estiu. La intenció és que el grup es reuneixi cada estació, amb el pretext de provar els nous plats de temporada del restaurant i, que cada reunió es converteixi també en un dia de descobriments, que inciti al debat gastronòmic.”

I també us diré que normalment no vaig a dinar o sopar a restaurants com a “bloguer”, no m’interessa, si no hi ha una activitat didàctica al darrere. Digueu-me casolana, però suposo que amb l’edat et tornes selectiu. Però La Cucanya entra dins dels restaurants que ténen molt a explicar; molta història i molta empenta, això sí que m’agrada!

El restaurant La Cucanya està situat al terme municipal de Vilanova i la Geltrú, al final del camí de ronda que hi ha després de la platja de Ribes Roges, situat sobre el mar, en un turonet que gaudeix d’unes vistes impressionants.

Jo hi he estat en diverses ocasions, i sempre amb una valoració molt positiva. Cuina tradicional adaptada al producte de temporada i de proximitat.

El dia escollit va ser el 26 de juny, o sigui que la crònica l’estic fent una mica tard… 😀

Un dia assolellat, preciós amb molta calor ja, quedem a les 12,30h i ens hi trobem una bona colla de blocaires:

Susanna Ginesta, Gema E. Santiago, Anna Pigarda, Jordi Canals, Marta Sanahuja, Clara Dalmau, Víctor González, Guillo Neffke, Rosa María del Castillo, Antonio Muñoz

Gràcies Rosamary per l’organització!

Foto cedida per Jordi Canals, primera que em fan amb “palitu” de selfie… 😀

La primera activitat que ens esperava era una tast de vins de Can Ràfols dels Caus, a càrrec de la seva directora la Rosa. El que jo no sabia, era l’originalitat i la història d’aquests vins. Em va encantar!

El fundador de Can Ràfols dels Caus  va ser Carlos Esteva, pioner en posar el vi rosat a escala internacional.

Quin fart de patir que se’ns veu a les cares oi?

Com veieu el lloc i el tast va fer que ni ens adonéssim del pas del temps…

Jo no sóc gaire entesa de vins, però us asseguro que tinc “morro fí”… aquests vins em varen agradar molt! Amb molt caràcter, i amb una singularitat molt gran, tant en la manera de fer-los, en la geografia en què es conreuen i el tast final.

Un cop acabat el tats va venir la presentació de La Cucanya amb Carlos Alcover al seu capdavant. Es tracta de la segona generació, d’origen italià, l’any 1988 va ser fundat pels seus pares. La cuina també reflexa aquest origen italià amb tota la seva magnificència.

Ens presentava la nova carta d’estiu, fruit de molt de temps de preparació i de reflexions al voltant del producte de proximitat.

El dinar començava amb entreteniments de salmó amb cullera:

I el que va seguir va ser un festival de cuina, de peix i carn, després us diré quin va ser el millor plat a parer meu (difícil de dir…).

Verat escabetxat amb pebrot escalivat i caviaroli, basat en la peperonata.

Amanida de Molls marinats amb wasabi i mango

I aquest per mi és el millor plat de tots, les tallarines de plàncton, resumeixen l’essència de La Cucanya, ben fets, boníssims al seu punt, amb peix fresc tractat amb molt de mimo.

Tallarines de plàncton amb marisc

Suquet de gamba de Vilanova

Amb una gamba XXL!

Suquet de gamba de Vilanova

El suquet vam maridar-lo amb el gran Caus Rosat, un bon merlot.

I ara ja venia el torn de la carn, quan ja no podíem més… el plat estrella de la casa:

Filet de vedella al vinagre de Mòdena

I el carret de postres, impresionant! A pocs llocs pots trobar aquesta oferta en postres. Absolutament fantàstic.

Jo em vaig decidir per la pinya amb crema cremada… bàsicament per fer una “mica” de bondat!

Pinya amb crema cremada

Després de dinar va venir el moment cafè i tertúlia que ens proposava en Guillo, amb preguntes interessants sobre què és gastronomia, què ha de ser un restaurant… Com diu la Rosamary se’ns varen fer les 5 i les 6… i no haguéssim marxat.

Gràcies Carles per fer-nos sentir com a casa, gràcies a la colla blocaire per aquest dia tan especial.

Web del restaurant La Cucanya:

http://www.restaurantlacucanya.com/