Ara que les maduixes estan ja molt be al mercat, proposo un postre refrescant i senzill de fer, jo el vaig fer per Sant Josep, així preniem una crema diferent.
Ingredients:
- 9 Tartaletes fetes (aquestes son de Caprabo) de mida gran
- 10 maduixes madures
Per a la crema:
- 6 rovells d’ou
- 75 gr de sucre
- 1 cullerada de farina de rebosteria
- ½ l de llet
- esencia de vainilla
Elaboració:
Fer la crema (si pot ser la nit anterior) de la següent manera:
Posem els rovells i el sucre en un bol (una mica gran) i ho batem enèrgicament, quan sigui blanca la barreja hi posem la farina i tornem a remenar, posem un cassó al foc amb llet i la vainilla, fins que arrenqui el bull. Aboquem la llet sobre la barreja que hem fet i remenem be, ho tornem a posar al foc (a mig gas) i ho anem remenant que no quedin grumulls. Quan comenci a espessir ja ho podem treure i deixar refredar. Per evitar que es faci un tel gruixut a sobre li posarem paper film a la superficie sense que quedi cap bombolla d’aire.
Quan la crema sigui freda, rentarem be les maduixes, treurem l’ull i la part blanca que puguin tenir i les filetejarem.
Per montar les tartaletes posarem la tartaleta, a sobre ben ple de crema i les maduixes tallades a sobre. S’hauria d’acabar amb un almibar per a que quedi més brillant, en aquest cas jo no ho vaig fer, però seria el més correcte.
La maduixa com que no te pell quan es sulfaten els camps absorbeix totes les toxines, per això es important rentar-les be abans de fer-ne ús.
Unes postres ideals per un bon dinar d’un diumenge de primavera! 😉 T’han quedat genials! I és de les postres que faig més sovint perquè ens encanta la combinació de la crema amb les maduixes!
Hola Mercè, si que han quedat bones… no en podies menjar només una!!! només li faltava l’almibar per sobre, però la resta era molt bona.
Ai! jo vaig fer un postre bastant semblant al teu per St. Josep.
Es que la crema amb les maduixes lliga molt bé i després d’un bon àpat fa quedar com un senyor!!
Records
Sobretot si poses la crema fins al canto mateix de la tartaleta… em sembla que li vaig posar una mica de flor de taronger (de la casa Vahiné) i estava molt suau. 🙂