Després de l’exitosa 1a edició, enguany el Festival de Tendències Gastronòmiques Vadefoodies amplia calendari i es celebrarà els dies 1 i 2 de juliol. Una jornada i mitja en què els igualadins i visitants d’arreu de Catalunya podran degustar al Museu de la Pell d’Igualada noves tendències gastronòmiques i escoltar les explicacions dels professionals més punters del sector.

Com a novetat principal, aquest any es presenta el VadeVins, el primer mercat de vins de taller, que consistirà en un tast dels vins més especials de les onze DO catalanes. Així, les bodegues oferiran als visitants de VadeFoodies, al llarg del dissabte, una degustació de les seves joies més exclusives així com l’oportunitat de comprar-les; els beneficis aniran destinats a la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM).

El Vadefoodies és un festival pioner a l’Estat que s’adreça als amants del bon menjar (els ‘foodies’). Seguint el mateix esquema de l’any passat, les activitats es dividiran en dues parts: l’interior del Museu es destinarà a xerrades i conferències, i a l’exterior, de caràcter més lúdic, s’instal·laran les parades dels restauradors i cellers.

Si voleu consultar i apuntar-vos a l’agenda d’activitats feu clic aquí:

Agenda activitats Vadefoodies Igualada

Tendències gastronòmiques

Bean to bar

LA TRANSFORMACIÓ DE LA XOCOLATA,

El concepte bean to bar va néixer als Estats Units i és una tendència de la qual se’n sentirà a parlar molt durant els propers anys.

Es tracta de l’slow food de la xocolata, el procés artesà de seleccionar el cacau en origen i donar-li aquells matisos que més interessen, fent petites produccions i experimentant per tal de fugir de l’estandarització de les rajoles de xocolata a la qual estàvem acostumats fins ara.

Des de l’antiguetat, la xocolata s’havia pres en forma de beguda pels inques, els asteques i altres civilitzacions. Fins el s.XIX la xocolata era tan sols cacau on s’hi afegia aigua calenta o sucre. Llavors, els europeus van començar a comercialitzar les primeres barres de xocolata (molt diferents a les que tenim avui en dia). Va ser cap al 1915 que van aparèixer els primer bombons i la xocolata com a llaminadura. A partir d’aquí, un procés industrial va començar a transformar les barres tradicionals fins arribar a les que tenim avui en dia, algunes de més qualitat que altres.

El moviment Bean to Bar reivindica la manera tradicional de produir i menjar xocolata. Així com el cafè o el vi, la xocolata és diferent segons on s’hagi cultivat o com ha estat processada.
Podem classificar les xocolates pel seu percentatge de cacau, l’any de collita o la manera en com ha estat processada. A la vegada, ens dóna garanties que el cacau ha estat seleccionat sempre en plantacions de comerç just.

El resultat final són unes “noves-antigues” xocolates amb un gust apassionant i que s’han convertit en un producte de luxe i moda, ja que el disseny de les seves etiquetes acostuma a ser molt cuidat i especial.

Estem acostumats a pagar alts preus per a bons vins i altres productes gurmet, ara arriba el torn d’apreciar la bona xocolata!

Al festival VadeFoodies comptarem amb la presència d’Olivier Fernández, mestre xocolater i actual director de l’EPGB – on ja han organitzat el 10è Màster de la Xocolata – que ens parlarà sobre com el concepte bean to bar revolucionarà el món de les rajoles de xocolata i a l’acabar hi haurà una degustació.

Health Coaching

NO CREUEN EN LES DIETES SINÓ EN UN ESTIL DE VIDA SALUDABLE

Coaching és un anglicisme que prové del verb anglès to coach, “entrenar”. Tot i que en un primer moment es relaciona aquesta paraula amb l’esport, la veritat és que d’uns anys ençà el coaching s’ha aplicat a molts altres àmbits: empresa, personal , integral, executiu, de lideratge, etc.

La feina del coach (entrenador) consisteix en acompanyar els seus clients perquè trobin i assoleixin els seus objectius. Dins del món de l’alimentació fa relativament poc que al nostre país s’està començant a conèixer el health coaching.

Les raons per les quals una persona pot necessitar aquest acompanyament nutricional són diverses: problemes de salut, ganes de fer un canvi d’hàbits, al·lèrgies, baixa energia, trastorns alimentaris, etc.

A més a més de resoldre aquests problemes a través de la nutrició, es segueixen unes pautes més holístiques per tal que el client recuperi la confiança en ell mateix i pugui resoldre altres problemes que l’impedeixen portar una vida saludable o estar al 100%. És per això que el ioga, la meditació o la pràctica del mindfulness (consciència plena del moment present) van molt lligats a aquests tipus de programes.
Paral·lelament, actualment estan molt de moda els programes detox, basats en dejunis i la ingesta de batuts o sucs verds. Aquests programes de durada curta i determinada, són habitualment guiats per un/a coach nutricional qualificat.

L’objectiu de fer un detox no és només eliminar toxines sinó començar des de 0, centrar-se en un mateix i cuidar-se, eliminant tot allò que ens perjudica ja sigui nutricionalment com emocionalment. Depenent de l’època de l’any, les necessitats del nostre cos seran diferents i per tant els tipus de detox que necessitem també ho seran.

Sovint fa falta molta força de voluntat per seguir aquests programes, per això al Festival Vadefoodies comptarem amb la presència de la coach nutricional Núria Roura que ens explicarà com fer un detox SEN (sa, energètic i nutritiu) de primavera i gaudir-lo sense ansietat a la vegada que també ens presentarà el seu nou llibre.

Cuina i ciència

LA CUINA DEL FUTUR NO S’ENTÉN SENSE UNA VESSANT CIENTÍFICA NI SOCIAL

Coccions a baixa temperatura, esferificacions, liofilitzacions, aires, cuina al buit, campanes de fum, nitrogen líquid, impressores 3D… Són noms que al públic normal i corrent ens comencen a ser familiars després de molts anys d’investigació en cuines i laboratoris de recerca.

La cuina i la pastisseria estan fent un pas de gegant, un pas transversal, ja que actualment no només les podem qualificar d’art sinó que toquen molts àmbits: social, científic, econòmic o tecnològic.

Arribar a l’equilibri actual no ha estat fàcil, la ciència i la cuina eren dos mons paral·lels que no tothom acceptava que s’ajuntessin. Però han passat els anys i actualment la Universitat de Barcelona té un Campus d’Alimentació amb un curs d’extensió universitària sobre Cuina i Ciència, un pas més cap a l’academització de la gastronomia.

Aquesta és una senyal inequívoca que les coses han canviat i que s’han fet molt bé.
La persona que ha fet de pont entre aquests dos mons és Pere Castells. Va aterrar l’any 2003 a El Bulli i els cuiners no entenien què hi feia allà, però ell els hi va saber explicar els processos químics d’una manera molt entenedora. Una mica més tard Ferran Adrià surt a la portada del The New York Times i seguidament els criden de Harvard perquè els ajudin. Van creure en ells i això va ser un pas molt important perquè el món gastronòmic posés la lupa a Catalunya.

Pere Castells ha estat membre de l’equip científic d’elBulliTaller, coordinador de recerca de la Fundació Alícia, i actualment coordinador de la unitat UB-Bullipèdia i impulsor del grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques de la UB-UPC- CETT-Fundació Alícia.

Fa relativament poc que ha publicat el seu llibre “La cuina del futur” i tindrem el plaer d’escoltar-lo al Festival Vadefoodies en una xerrada participativa on hi podreu interactuar amb les receptes que ell ens proposa fer prèviament a casa. Teniu més informació al web del festival!

Emprenedoria gastronòmica

LA MISE EN PLACE DELS PROJECTES EMPRENEDORS

Molta gent ha sentit a parlar de El Bulli, “el millor restaurant del món”, fins i tot uns quants afortunats van poder tastar la seva cuina. Però poca gent sap que quan va tancar va fer-ho amb pèrdues econòmiques. La raó de tot plegat és aquesta: el seu objectiu no era fer diners sinó investigar, crear, innovar i tornar a investigar una altra vegada.

Ferran Adrià acaba de publicar el seu llibre “Mise en Place”, un llibre dedicat als professionals de la restauració i a tots aquells que vulguin engegar el seu negoci dedicat la gastronomia. Un llibre global, on parlen de pressupostos, de partides, d’organització, de paperassa… Un llibre per a tots aquells a qui no els falta la il·lusió per engegar un nou projecte però que potser van coixos en gestió econòmica.

I és que emprendre no és fàcil i menys en un món que actualment està tan a l’ordre del dia com és el menjar. Emprendre no és només començar un negoci des de zero, pot ser també agafar les regnes del negoci familiar per tirar-lo endavant, fer-lo créixer o dotar-lo de nous aires.
En una comarca com l’Anoia el sector agroalimentari està patint una falta de noves generacions dedicades a les empreses familiars. És per això que des del Consell Comarcal de l’Anoia s’ha iniciat un projecte per ajudar diferents empreses de manera individualitzada a trobar una solució per no haver de tancar.

Des de l’Asociació Gastronòmica i Cultural Vadefoodies, volem posar en valor els projectes del nostre entorn relacionats amb l’alimentació i la gastronomia. Per això hem volgut que se’n parli al Festival Vadefoodies en un espai sobre emprenedoria gastronòmica organitzat per la Jove Cambra Internacional d’Igualada.

La cultura del pa

DECANTAR LA BALANÇA CAP AL PA DE QUALITAT

L’ofici de flequer és un dels més apreciats de Catalunya, el nostre pa de pagès i la nostra coca de forner són segurament uns dels productes més estimats de la gastronomia catalana.

Algunes fleques de tota la vida han tingut el privilegi de seguir obertes conservant el seu forn i la seva manera de fer el pa. Altres s’han reinventat gràcies a la incorporació de noves generacions que intenten donar un aire fresc al negoci. Malauradament se n’han perdut moltes pel camí: les que han hagut de tancar per culpa de la producció industrial.

Paral·lelament, cada vegada apareixen més aficionats a fer el seu propi pa a casa seguint llibres i cursos dirigits pels forners més rellevants del país, mentre que altres consumidors prefereixen el pa de supermercat sense posar en qüestió la seva qualitat.

Com s’entenen totes aquestes contradiccions?
Cap on s’acabarà decantant la balança?
Són qüestions difícils de resoldre ja que les prioritats de cadascú poden dependre de factors ben diferents. El que està clar és que després d’uns anys de davallada, la cultura del pa està tornant amb força i esperem que en un futur l’apreciació d’un bon pa sigui la mateixa que l’apreciació d’un bon vi o un bon formatge.

En una comarca com la nostra, on el cultiu de cereal és un dels més extensos i les farineres havien tingut un paper rellevant, és important que no deixem perdre la cultura del pa que encara ens queda. Voltant pels nostres pobles trobarem coques de forner excel·lents i pans d’aquells que encara tenen gust d’abans. Cal mantenir la tradició i alhora saber reinventar-se per tal d’atraure tot tipus de públic.

Per això, al Festival Vadefoodies, comptarem amb en Xevi Ramon, un dels forners més rellevants del nostre país que ens explicarà el seu projecte “Triticum” en una xerrada presentada pel President del Gremi de Flequers de l’Anoia.

Quí és Vadefoodies?

VadeFoodies es una associació constituïda per un grup d’igualadins, la majoria provinents del sector de la restauració, que convergeixen en la seva passió per la gastronomia.