Imatge de la planta del fajol segons la wikipèdia
Ultimament estic provant aliments que feia temps que no prenia, el fajol és un d’ells, és una planta molt energètica, que a l’hivern ens proporciona una bona quantitat d’energia. Que ens permet aguantar millor el fred i llibera energia que ens durarà unes quantes hores.
Segons el diccionari IEC, Institut d’Estudis Catalans, el fajol és:
- Herba anual, Fagopyrum esculentum, cultivada pels seus fruits, trigons i llisos, que s’empren per a l’alimentació del bestiar i de l’aviram.
Aquesta definició és correcta si no fos que fa molts anys que en països nòrdics es cuina molt sovint com a plat energètic.
Nom científic o llatí: Fagopyrum tataricum
Família: Polygonaceae (Poligonácea).
Origen: Àsia Central
Les seves denominacions tenen a veure amb la seva introducció a Europa en el segle XIII a través de mongols, turcs i croats. És originari de l’Àsia central, alguns autors marquen el seu origen en el centre oest de la Xina, altres a Sibèria. El seu cicle curt i la rusticitat del seu cultiu, van provocar la ràpida expansió geogràfica a latituds amb estius breus.
- Planta herbàcia anual de tija dret.
- Fulles alternes, del qual emergeixen en la part superior raïms de flors verdoses.
- Les llavors, riques en midó s’utilitzen per a la preparació de farines i sèmoles.
- Propietats terapèutiques / farmacològiques:
- Propietats vitamínica P (augment de la resistència i disminució de la permeabilitat capil·lar), antiedematosa.
- Usos en medicina tradicional:
- S’utilitza com a calmant, emolient, per reduir la pressió sanguínia i relaxar els vasos sanguinis.
- Les llavors madures fresques i picades, aplicades en cataplasma, es fan servir per curar els èczemes i tumors.
- La infusió s’utilitza per tractar la fragilitat dels capil lars sanguinis o debilitat de les parets dels vasos sanguinis; és considerat específic per controlar hemorràgies retinals.
A la Viquipèdia trobem la següent definició de Blat sarraí:
El fajol o blat sarraí és una planta anual herbàcia de la família de les Polygonaceas conreada pels seus grans per al seu consum humà i animal. Es considera popularment un cereal, encara que realment no ho és ja que encara que té característiques similars, no pertany a la família de les gramínies sinó a les poligonàcies. És originari de l’Àsia Central. Encara que s’ha cultivat també tradicionalment en molts països avui en dia els principals països productors són també els grans consumidors. Xina produeix el 55% del total mundial, seguit de Rússia (20%), Ucraïna (15%) i Polònia (3%).
Fajol
Propietats nutricionals
340 calories
71,3 g d’hidrats de carboni
10-13 g de proteïnes
1,7 g lípids
3,7 g de fibra
Vitamines:
B1 1,3 mg B1 0,3 mg B2 0,1 mg B3 4,9 mg B6 0,6 mg E 0,05 mg
Minerals:
potassi 320 mg, magnesi 83 mg, calci 20 mg, fòsfor 235 mg, fluor 0,15 mg, ferro 3,1 mg
A Wikimedia també hi ha més informació sobre el fajol.
El gra, sencer o partit, es cuina com els cereals clàssics, donant lloc a clàssics guisats (el Kasha rus) o polenta (la polenta Bigi italiana).
La farina de sarraí dóna lloc als famosos creps francesos, tradicionals fideus (els soba japonesos o els pizzoccheri italians) i als clàssics chapatis hindús. En el cas de fideus i chapatis, se sol barrejar amb farina de blat. La farina de sarraí fa més airejades i esponjoses les mescles. En els creps s’utilitza el sarraí sol, sense agregat d’ous o leudants, obtenint però pancakes lleugers i crocants. Per a la bona conservació de la farina, cal mantenir-la en recipient hermètic i fresc; cas contrari pot prendre sabor ranci.
La cocció base del gra sencer s’inicia amb un rentat previ i un lleuger torrat en sec, a foc fort i remenant; aquest procés el fa més saborós i més digerible. Després s’agreguen de dues a tres tasses d’aigua per tassa de gra, amb menys aigua s’aconsegueix una cocció per a guarnició, amb més aigua s’obté una consistència més cremosa com per guisats, si l’aigua es afegeix calenta s’obté una consistència més esponjosa . Portar l’aigua a bull i després reduir el foc, tapar l’olla i cuinar uns 20 minuts, fins que l’aigua es absorbeixi.
Més informació a:
http://www.gastroteca.cat/ca/productes/fajol
http://micocinavegetariana.com/el-trigo-sarraceno/
hola,
són molt interessants aquestes receptes amb fajol….he mirat això de l’iec i m’he quedat una mica sorpresa, no sé, trobo a faltar que digués que es conrea també a la Garrotxa (ok! de forma minoritaria actualment) i que a més de farratge servia per alimentació humana (farinetes basicament), en fi…
Hola!
Benvinguda al bloc!! les receptes amb fajol també m’interessen, és possible que no sigui del tot completa la informació, poc a poc l’aniré posant al dia, gràcies per la teva observació,
Anna
Primer de tot felicitats pel blog! He trobat receptes molt interessants. En relació al fajol, crec que també és interessant afegir que és apta per celíacs, ja que no conté gluten.
Hola Keira,
Tens raó, ho podria indicar. Es una bona noticia pels celíacs, ja que te un gust semblant als cereals sense ser-ho.
Gràcies per la teva aportació
Anna
Gran article, merci. Jo utilitzo el fajol per a fer pa sense gluten. Aquí deixo el meu bloc per si algú està interessat:
http://mamafermenta.wordpress.com/
PD: algú coneix productors de fajol?
salut
Hola Jordi
Em sembla que a Gallecs queden productors, potser d’aquí a dues setmanes t’ho puc dir.
Gràcies per la visita!
Anna