sopa de peix
Quan era petita, ma mare feia una sopa de peix boníssima, i sempre he volgut saber fer-ne, haig de confessar que fins que no me l’ha explicada una peixetera molt experta en cuina, no m’ha sortit be, o be em quedava rebullida o be amb gust a amoniac.
Ingredients:
- 300 gr. de peix variat, crancs, gambes, rap, congre, mollera, lluerna…
- 1 ceba
- 1 tomaquet gran madur
- 1 cullerada de carn de nyora
- 1 picada
- 4 grans d’all
- Sal
Elaboració:
Posem a sofregir la ceba, quan sigui rossa afegim l’all, quan sigui una mica cuït, afegim el tomaquet a daus, sense ull ni pell. Quan sigui cuït li posem la carn de nyora.
Mentrestant en un altre fogó, posem el peix i el cobrim d’aïgua, el deixem coure uns 15 min. Quan sigui una mica cuït amb una ma de morter anirem xafant i treien la substància del peix, quan sigui bastant esmicolat ja estarà.
Piquem en un morter la picada.
Afegim el caldo ben colat, al sofregit de ceba, tomaquet, all i nyora, i ho deixem bullir una mica més, corregim de sal, afegim la picada a sobre, ho deixem bullir uns 3 min. i tanquem.
Podem servir així la sopa, o qui la vulgui més consistent hi pot posar fideus fins.
Que vagi de gust!
que bona la sopa ara que fa fred, eh!! jo també la fig bastant semblant a la teva.
L’Andreu per sopar es el rei de les sopes!
Rècords
Quina sopa tan senzilla i deliciosa. Bé, de fet la imagino perque no l’he tastada.. però amb aquesta senzilla recepta ja es veu que serà ben bona!!
Un plaer haver coincidit al taller del David Lienas :-).
Per cert… t’anirè seguint perque trobo molt interessant el blog 🙂
Hola Vella Carmanyola!
Sí que de gust sopetes pel fred! jo com més gran més sopetes soc!
Hola Starbase,
Gràcies per seguir el meu blog, ja he vist el teu i també està a la llista de seguits, et posaré un enllaç a la dreta — >
Hola!
He llegit amb interés la recepta de sopa de peix per allé que deies dels records de guistos d´infantesa.
Et passo uns retocs de casa.La meva mare,hi posava safrà al sofregit i, com a casa erem molts i calía donar-li una mica de cós (econòmic) a la sopa, hi afegia una mica de pa ratllat i bocinets d´ou dur.Per tal de que fós “entretinguda” ( el pare li deia tropezones sabrosos) la picada d´ametlles no la feia massa fina i així, els bocins més grossos li donàven un punt d´entreteniment.
Passat el temps, als meus fills, de petits, per fer un plat únic els afegia unes quantes gambes pelades i també unes cloïses sense closca.(tot cullera i de la mar)
Si et semblen correctes aquestes pinzellades de cas, t´agrairía m´ho fessis saber.
Bon Nadal i profitoses sobretaules!!!
David.( de Cambrils la vila del sol la marinada i el romesco)
Bona tarda!!!
Ara he fetla recepta, i m’ha quedat bonissima!!!! Gracies!!!!
Recordo que a casa meva no l’aixafavem amb el morter per allo de les espines. Com a casa del David, també hi afegiem cosetes, el peix l’esbocinavem i flotava, i sempre hi acabavem afegint algun cigronet, que amb les cloïsses i l’arros hi quedava de merabella!
Moltes gracies per la recepta i bon profit!
Hola Marta,
Moltes gràcies pel teu comentari! aixafar les espines al morter també queda molt bó,
:-)) Anna
Hola a totes, avui he tornat a fer la sopa de peix que proposa llepadits. hi he afegit pebre vermell al sofregit de caba, toma i alls.
Ha sortit molt bo
Mireia, tinc tres dls teus llibres i mooolt b.
Glòria Arilla
Gràcies Glòria,
M’alegra saber que la fas, ha de ser ben bona amb pebre vermell!
Gràcies per la visita i el comentari.
Anna