Crep de farina de fajol, carxofa i crema de bolets

Aquests dies segeixo fent proves amb la cuina del fajol, i en concret amb la farina de fajol (o blat sarraí). Vaig veure que al blog de la Gemma, hi havia una recepta de crep dolça, i vaig recordar que tinc un llibre comprat a Paris de “Crêpes et galettes” del qual he fet poques receptes.

Aquesta recepta és “Les galettes de sarrasin“, en surten unes 12 unitats aproximadament. Primer us poso la recepta de la crep, i després la del farcit. Com que la base es sense sucre, podem fer el farcit com volguem.

Crep de farina de fajol amb escarxofes i crema de bolets

Preu aproximat per ració: 0,67 €

Ingredients:

Per a la crep:

• 1 ou
• 250 gr. de farina de fajol
• un got de llet petit
• aigua freda
• 1 cullerada d’oli oliva
• sal

Elaboració:

Barregem l’aigua, l’ou, la farina, la llet i el oli, fem una barreja que ha de quedar amb la textura d’una maionesa espessa.

La deixem reposar tota la nit a la nevera. Al dia següent treiem la massa i li afegim oli i llet fins que torni a quedar com una maionesa espessa.

Escalfem una paella i li posem una miqueta de mantega, no gaire. I provem d’afegir la massa de cullerot en cullerot. La primera crep segurament no quedarà be, però la resta sí.

Fem que la massa arribi al canto de la paella, girem amb una cullera plana i no deixem que es torri massa (sino no podrem plegar-ho).

Les creps les posem en un recipient i les guardem calentetes. Poden guardar-se fins a 24h.

Ingredients per al farcit:

• Carxofes saltejades a la cassola
• Crema de bolets, feta amb bolets saltejats triturats amb crema de civada.

Elaboració del farcit:

Posem la base de la crep en un plat, a sobre les carxofes i pleguem com si fos un cono. Posem per sobre la crema de bolets calenta i servim.

Informació nutricional per a les 12 creps i el farcit:

Imatge de la planta del fajol segons la wikipèdia

Ultimament estic provant aliments que feia temps que no prenia, el fajol és un d’ells, és una planta molt energètica, que a l’hivern ens proporciona una bona quantitat d’energia. Que ens permet aguantar millor el fred i llibera energia que ens durarà unes quantes hores.

Segons el diccionari IEC, Institut d’Estudis Catalans, el fajol és:

• Herba anual, Fagopyrum esculentum, cultivada pels seus fruits, trigons i llisos, que s’empren per a l’alimentació del bestiar i de l’aviram.

Aquesta definició és correcta si no fos que fa molts anys que en països nòrdics es cuina molt sovint com a plat energètic.

Nom científic o llatí: Fagopyrum tataricum
Família: Polygonaceae (Poligonácea).
Origen: Àsia Central

Les seves denominacions tenen a veure amb la seva introducció a Europa en el segle XIII a través de mongols, turcs i croats. És originari de l’Àsia central, alguns autors marquen el seu origen en el centre oest de la Xina, altres a Sibèria. El seu cicle curt i la rusticitat del seu cultiu, van provocar la ràpida expansió geogràfica a latituds amb estius breus.

• Planta herbàcia anual de tija dret.
• Fulles alternes, del qual emergeixen en la part superior raïms de flors verdoses.
• Les llavors, riques en midó s’utilitzen per a la preparació de farines i sèmoles.
• Propietats terapèutiques / farmacològiques:
  • Propietats vitamínica P (augment de la resistència i disminució de la permeabilitat capil·lar), antiedematosa.

• Usos en medicina tradicional:
  • S’utilitza com a calmant, emolient, per reduir la pressió sanguínia i relaxar els vasos sanguinis.
  • Les llavors madures fresques i picades, aplicades en cataplasma, es fan servir per curar els èczemes i tumors.
  • La infusió s’utilitza per tractar la fragilitat dels capil lars sanguinis o debilitat de les parets dels vasos sanguinis; és considerat específic per controlar hemorràgies retinals.

A la Viquipèdia trobem la següent definició de Blat sarraí:

El fajol o blat sarraí és una planta anual herbàcia de la família de les Polygonaceas conreada pels seus grans per al seu consum humà i animal. Es considera popularment un cereal, encara que realment no ho és ja que encara que té característiques similars, no pertany a la família de les gramínies sinó a les poligonàcies. És originari de l’Àsia Central. Encara que s’ha cultivat també tradicionalment en molts països avui en dia els principals països productors són també els grans consumidors. Xina produeix el 55% del total mundial, seguit de Rússia (20%), Ucraïna (15%) i Polònia (3%).

Fajol

Propietats nutricionals

340 calories
71,3 g d’hidrats de carboni
10-13 g de proteïnes
1,7 g lípids
3,7 g de fibra
Vitamines:
B1 1,3 mg B1 0,3 mg B2 0,1 mg B3 4,9 mg B6 0,6 mg E 0,05 mg
Minerals:
potassi 320 mg, magnesi 83 mg, calci 20 mg, fòsfor 235 mg, fluor 0,15 mg, ferro 3,1 mg

A Wikimedia també hi ha més informació sobre el fajol.

El gra, sencer o partit, es cuina com els cereals clàssics, donant lloc a clàssics guisats (el Kasha rus) o polenta (la polenta Bigi italiana).

La farina de sarraí dóna lloc als famosos creps francesos, tradicionals fideus (els soba japonesos o els pizzoccheri italians) i als clàssics chapatis hindús. En el cas de fideus i chapatis, se sol barrejar amb farina de blat. La farina de sarraí fa més airejades i esponjoses les mescles. En els creps s’utilitza el sarraí sol, sense agregat d’ous o leudants, obtenint però pancakes lleugers i crocants. Per a la bona conservació de la farina, cal mantenir-la en recipient hermètic i fresc; cas contrari pot prendre sabor ranci.

La cocció base del gra sencer s’inicia amb un rentat previ i un lleuger torrat en sec, a foc fort i remenant; aquest procés el fa més saborós i més digerible. Després s’agreguen de dues a tres tasses d’aigua per tassa de gra, amb menys aigua s’aconsegueix una cocció per a guarnició, amb més aigua s’obté una consistència més cremosa com per guisats, si l’aigua es afegeix calenta s’obté una consistència més esponjosa . Portar l’aigua a bull i després reduir el foc, tapar l’olla i cuinar uns 20 minuts, fins que l’aigua es absorbeixi.

Més informació a:

http://www.gastroteca.cat/ca/productes/fajol

http://micocinavegetariana.com/el-trigo-sarraceno/

http://www.prama.com.ar/alimentos_saludables/trigo_sarraceno.htm