iogur d'orxata

Aquesta recepta la vaig trobar a la web de l’Orxata de València. L’he modificat una miqueta de sucre i li he afegit nata.

Ingredients:

• amb 100 gr de xufes triturades després de fer orxata de xufa
• 1 litre de llet
• 1 iogurt natural
• 100 cc de nata líquida 35 % mg, això fa que quedi més cremós
• 2 cullerades de sucre

Elaboració:
Bullir la llet amb la xufa i deixar-ho refredar, quan sigui  a 40ºC ho colem, no cal que sigui perfecte aquesta colada, si trobem una miqueta de xufa ja va be. Al líquit resultant li afegim el sucre i la nata líquida, i el iogur natural.

Ho repartim en gotets i ho deixem de 10 a 12 hores.

No us poso fotografia del iogur ja que és blanc igual que el natural i no es veu la diferència.

Que vagi de gust!

Iogurt de soja

Fa temps per un tema d’al·lèrgies em vaig haver d’acostumar a treure totalment els làctics de la meva dieta, i el que em va costar més van ser els iogurts, sempre els he fet a casa i m’agraden molt. Doncs be, al canviar la llet per llet de soja, els iogurts també, però els que  trobava arreu eren ensucrats o quasi liquits i molt cars. Un dia al comprar a una botiga de productes biològics li vaig preguntar a una dependenta, com es podrien fer a casa? i em diu doncs igual, amb ferment i llet, perquè no ho proves? i així va ser. Per a fer iogurts per als que no ho sabeu, es fa amb ferment = 1 iogurt i 1 litre de llet sensera, es remena be i es posa en vasets en una iogurtera durant unes 10-12 h. Per a fer iogurts de soja és el mateix, ferment = 1 iogurt de soja i 1 litre de llet de soja. He anat fent proves amb diferents llets, marques, etc i us diré el resultat és que no surt amb totes les llets que hi ha, no surt amb:

• Yosoy (Mercadona)
• Soy (Pascual)

Surt amb:

• Carrefour (que consti que no hi tinc cap interès)

Llet de soja

• Alteza (surten amb color molt fosc i gust fort)

Descarto:

• La Gerblé la descarto per preu, ja que costa el doble de les altres.
• Descarto les ensucrades amb gustos, amb calç etc…

De ferment:

• faig servir iogurt de soja de Danone (el 100% vegetal), compte que n’hi ha un que no és soja però ho sembla.

Si voleu fer-vos la llet de soja mireu aquest blog, Bons Focs.

Preu per iogurt: 0,20 €

Ingredients:

• 1 iogurt de soja
• 1 litre de llet de soja

Elaboració:

Diluim el iogurt a la llet de soja, remenem be i la posem en gotets, 24 hores de iogurtera i a la nevera, a partir de 18h aneu mirant si estan o no, doncs a vegades depenent de la temperatura ambient es pot passar el punt fàcilment. Surten amb molta consistència i molt bon sabor.

Informació nutricional:

Aquest és un altre video de com serà la cuina verda del futur segons Whirpool, fixeu-vos en els armaris – nevera, és en francès el video…

Està be somiar una miqueta en com serà la cuina oi? viatgem amb el temps!

Haig de confessar que tot el que sigui “gastro-techie” m’agrada i molt, em fascina veure com ha evolucionat la cuina des de les nostres avies fins ara i el que ens espera!

Com que la cuina es una estança que es fa servir molt, sobretot si t’agrada cuinar, és important que tinguem eines adequades al temps que disposem i que ens faciliti la feina. No cal que sigui una mostra del que pots trobar en uns grans magatzems, però sí que valoro que les eines avancin i ens permetin fer coses millor que abans.

Aquest video es una mostra del que podria ser la cuina del futur, és genial… i sino ja m’ho direu!

Imatge de la planta del fajol segons la wikipèdia

Ultimament estic provant aliments que feia temps que no prenia, el fajol és un d’ells, és una planta molt energètica, que a l’hivern ens proporciona una bona quantitat d’energia. Que ens permet aguantar millor el fred i llibera energia que ens durarà unes quantes hores.

Segons el diccionari IEC, Institut d’Estudis Catalans, el fajol és:

• Herba anual, Fagopyrum esculentum, cultivada pels seus fruits, trigons i llisos, que s’empren per a l’alimentació del bestiar i de l’aviram.

Aquesta definició és correcta si no fos que fa molts anys que en països nòrdics es cuina molt sovint com a plat energètic.

Nom científic o llatí: Fagopyrum tataricum
Família: Polygonaceae (Poligonácea).
Origen: Àsia Central

Les seves denominacions tenen a veure amb la seva introducció a Europa en el segle XIII a través de mongols, turcs i croats. És originari de l’Àsia central, alguns autors marquen el seu origen en el centre oest de la Xina, altres a Sibèria. El seu cicle curt i la rusticitat del seu cultiu, van provocar la ràpida expansió geogràfica a latituds amb estius breus.

• Planta herbàcia anual de tija dret.
• Fulles alternes, del qual emergeixen en la part superior raïms de flors verdoses.
• Les llavors, riques en midó s’utilitzen per a la preparació de farines i sèmoles.
• Propietats terapèutiques / farmacològiques:
  • Propietats vitamínica P (augment de la resistència i disminució de la permeabilitat capil·lar), antiedematosa.

• Usos en medicina tradicional:
  • S’utilitza com a calmant, emolient, per reduir la pressió sanguínia i relaxar els vasos sanguinis.
  • Les llavors madures fresques i picades, aplicades en cataplasma, es fan servir per curar els èczemes i tumors.
  • La infusió s’utilitza per tractar la fragilitat dels capil lars sanguinis o debilitat de les parets dels vasos sanguinis; és considerat específic per controlar hemorràgies retinals.

A la Viquipèdia trobem la següent definició de Blat sarraí:

El fajol o blat sarraí és una planta anual herbàcia de la família de les Polygonaceas conreada pels seus grans per al seu consum humà i animal. Es considera popularment un cereal, encara que realment no ho és ja que encara que té característiques similars, no pertany a la família de les gramínies sinó a les poligonàcies. És originari de l’Àsia Central. Encara que s’ha cultivat també tradicionalment en molts països avui en dia els principals països productors són també els grans consumidors. Xina produeix el 55% del total mundial, seguit de Rússia (20%), Ucraïna (15%) i Polònia (3%).

Fajol

Propietats nutricionals

340 calories
71,3 g d’hidrats de carboni
10-13 g de proteïnes
1,7 g lípids
3,7 g de fibra
Vitamines:
B1 1,3 mg B1 0,3 mg B2 0,1 mg B3 4,9 mg B6 0,6 mg E 0,05 mg
Minerals:
potassi 320 mg, magnesi 83 mg, calci 20 mg, fòsfor 235 mg, fluor 0,15 mg, ferro 3,1 mg

A Wikimedia també hi ha més informació sobre el fajol.

El gra, sencer o partit, es cuina com els cereals clàssics, donant lloc a clàssics guisats (el Kasha rus) o polenta (la polenta Bigi italiana).

La farina de sarraí dóna lloc als famosos creps francesos, tradicionals fideus (els soba japonesos o els pizzoccheri italians) i als clàssics chapatis hindús. En el cas de fideus i chapatis, se sol barrejar amb farina de blat. La farina de sarraí fa més airejades i esponjoses les mescles. En els creps s’utilitza el sarraí sol, sense agregat d’ous o leudants, obtenint però pancakes lleugers i crocants. Per a la bona conservació de la farina, cal mantenir-la en recipient hermètic i fresc; cas contrari pot prendre sabor ranci.

La cocció base del gra sencer s’inicia amb un rentat previ i un lleuger torrat en sec, a foc fort i remenant; aquest procés el fa més saborós i més digerible. Després s’agreguen de dues a tres tasses d’aigua per tassa de gra, amb menys aigua s’aconsegueix una cocció per a guarnició, amb més aigua s’obté una consistència més cremosa com per guisats, si l’aigua es afegeix calenta s’obté una consistència més esponjosa . Portar l’aigua a bull i després reduir el foc, tapar l’olla i cuinar uns 20 minuts, fins que l’aigua es absorbeixi.

Més informació a:

http://www.gastroteca.cat/ca/productes/fajol

http://micocinavegetariana.com/el-trigo-sarraceno/

http://www.prama.com.ar/alimentos_saludables/trigo_sarraceno.htm

He vist aquest video a TV3 i no m’he pogut estar de posar-lo aquí, es un documental del programa Sense Ficció que mostra un recorregut per la història de la restauració a Barcelona, des del 1700 fins ara amb tots els canvis que ha sofert degut a la inmigració i com aquest fet també, ha propiciat que la riquesa gastronòmica de la nostra cuina sigui única. Varietat, i evolució es el que es veu en aquest reportatge, molt recomanable.

Personalment em fa molta gràcia veure imatges antigues de Barcelona, de l’Exposició Universal de Barcelona, etc…

Surten tot d’establiments al voltant de la gastronomia com son llibreries, botigues de menjar de països determinats, que va be per anar fent agenda.

Desitjo que us agradi.

Fa uns dies al anar a comprar al mercat, vaig demanar a un pagès per bledes, i em va contestar que en tenia de 3 colors, primer em vaig pensar que era una broma, però no, era veritat, i aquí us adjunto la fotografia, eren realment de 3 colors:

Bledes de colors

Li vaig preguntar que com podia ser que fossin de 3 colors i em va dir que ell quan comprava les llavors ho feia dient que en volia de 3 colors, les planta juntes i les cull juntes. Es ben curiós.

Al bullir-les queden verdes totes!