Carme Arce, guanya 3 premis al concurs del Mercat a la Taula a Vilanova i la Geltrú

La setmana passada la Carme em va dir que havia guanyat el primer premi del concurs de cuina que organitza la Diputació, el Mercat a Taula, i ahir li varen fer entrega d’aquest premi al mercat central de Vilanova i la Geltrú. La sorpresa és que en va guanyar 3 premis!!! en diferents categories i plats! Es una multiguanyadora! I si recordeu aquest any també va guanyar el segón premi del concurs que va convocar la Gemma Lienas.

Una de les receptes que va presentar és aquesta de bunyols de verat, molt original i divertida.

Em fa molta il·lusió que la Carme guanyi tot aquest seguit de premis, s’ho mereix ja que gaudeix de la cuina i ens la fa gaudir a tots!

Passeu-vos pel seu Blog, http://cuinetes-carme.blogspot.com/

Enhorabona campiona!!!!

Imatge de la planta del fajol segons la wikipèdia

Ultimament estic provant aliments que feia temps que no prenia, el fajol és un d’ells, és una planta molt energètica, que a l’hivern ens proporciona una bona quantitat d’energia. Que ens permet aguantar millor el fred i llibera energia que ens durarà unes quantes hores.

Segons el diccionari IEC, Institut d’Estudis Catalans, el fajol és:

• Herba anual, Fagopyrum esculentum, cultivada pels seus fruits, trigons i llisos, que s’empren per a l’alimentació del bestiar i de l’aviram.

Aquesta definició és correcta si no fos que fa molts anys que en països nòrdics es cuina molt sovint com a plat energètic.

Nom científic o llatí: Fagopyrum tataricum
Família: Polygonaceae (Poligonácea).
Origen: Àsia Central

Les seves denominacions tenen a veure amb la seva introducció a Europa en el segle XIII a través de mongols, turcs i croats. És originari de l’Àsia central, alguns autors marquen el seu origen en el centre oest de la Xina, altres a Sibèria. El seu cicle curt i la rusticitat del seu cultiu, van provocar la ràpida expansió geogràfica a latituds amb estius breus.

• Planta herbàcia anual de tija dret.
• Fulles alternes, del qual emergeixen en la part superior raïms de flors verdoses.
• Les llavors, riques en midó s’utilitzen per a la preparació de farines i sèmoles.
• Propietats terapèutiques / farmacològiques:
  • Propietats vitamínica P (augment de la resistència i disminució de la permeabilitat capil·lar), antiedematosa.

• Usos en medicina tradicional:
  • S’utilitza com a calmant, emolient, per reduir la pressió sanguínia i relaxar els vasos sanguinis.
  • Les llavors madures fresques i picades, aplicades en cataplasma, es fan servir per curar els èczemes i tumors.
  • La infusió s’utilitza per tractar la fragilitat dels capil lars sanguinis o debilitat de les parets dels vasos sanguinis; és considerat específic per controlar hemorràgies retinals.

A la Viquipèdia trobem la següent definició de Blat sarraí:

El fajol o blat sarraí és una planta anual herbàcia de la família de les Polygonaceas conreada pels seus grans per al seu consum humà i animal. Es considera popularment un cereal, encara que realment no ho és ja que encara que té característiques similars, no pertany a la família de les gramínies sinó a les poligonàcies. És originari de l’Àsia Central. Encara que s’ha cultivat també tradicionalment en molts països avui en dia els principals països productors són també els grans consumidors. Xina produeix el 55% del total mundial, seguit de Rússia (20%), Ucraïna (15%) i Polònia (3%).

Fajol

Propietats nutricionals

340 calories
71,3 g d’hidrats de carboni
10-13 g de proteïnes
1,7 g lípids
3,7 g de fibra
Vitamines:
B1 1,3 mg B1 0,3 mg B2 0,1 mg B3 4,9 mg B6 0,6 mg E 0,05 mg
Minerals:
potassi 320 mg, magnesi 83 mg, calci 20 mg, fòsfor 235 mg, fluor 0,15 mg, ferro 3,1 mg

A Wikimedia també hi ha més informació sobre el fajol.

El gra, sencer o partit, es cuina com els cereals clàssics, donant lloc a clàssics guisats (el Kasha rus) o polenta (la polenta Bigi italiana).

La farina de sarraí dóna lloc als famosos creps francesos, tradicionals fideus (els soba japonesos o els pizzoccheri italians) i als clàssics chapatis hindús. En el cas de fideus i chapatis, se sol barrejar amb farina de blat. La farina de sarraí fa més airejades i esponjoses les mescles. En els creps s’utilitza el sarraí sol, sense agregat d’ous o leudants, obtenint però pancakes lleugers i crocants. Per a la bona conservació de la farina, cal mantenir-la en recipient hermètic i fresc; cas contrari pot prendre sabor ranci.

La cocció base del gra sencer s’inicia amb un rentat previ i un lleuger torrat en sec, a foc fort i remenant; aquest procés el fa més saborós i més digerible. Després s’agreguen de dues a tres tasses d’aigua per tassa de gra, amb menys aigua s’aconsegueix una cocció per a guarnició, amb més aigua s’obté una consistència més cremosa com per guisats, si l’aigua es afegeix calenta s’obté una consistència més esponjosa . Portar l’aigua a bull i després reduir el foc, tapar l’olla i cuinar uns 20 minuts, fins que l’aigua es absorbeixi.

Més informació a:

http://www.gastroteca.cat/ca/productes/fajol

http://micocinavegetariana.com/el-trigo-sarraceno/

http://www.prama.com.ar/alimentos_saludables/trigo_sarraceno.htm

Amb aquest títol pensareu que no es cap recepta… be doncs no ho es, es un Blog d’una amiga, Isabel Tristan,  que ha engegat un Blog de disseny, de joies, de creativitat i de molta imaginació.

El balcón de Amalia

Us recomano que us hi passeu i doneu una volteta, http://elbalcondeamalia.blogspot.com/

i si de pas voleu encarregar-li un joier complet ja ho sabeu, es una artista! en tots els sentits de la paraula!