Menjar blanc de Reus
Aquesta recepta és present a diverses cuines de la Mediterrània, a la cuina catalana, a la francesa (blanc-manger), a la italiana (biancomangiare), i a l’anglesa (Blancmanger). Se li atribueix origen medieval, tot i que també és diu que és d’origen àrab, és anomenat en texts antics del segle XII per tota la geografia europea.
Es una antecessora de la crema catalana, no te ous i es prenia per Quaresma.
Aquesta recepta és d’una companya tuitera @milipicu de Reus, que me l’ha passat:
Ingredients per a 4 persones:
* 3/4 de l de llet junt amb 150 g d’ametlles crues picades tipus Marcona, 150 gr de sucre, una branca de canyella i unes quantes pells de llimona.
Posar-ho en un cassó:
* Deixar-ho bullir tot 20 minuts. A continuació, treure-ho del foc i colar-ho.
Antigament es feia amb un drap de fil i s’anava apretant. La meva mare que té 70 anys m’explica que la resta que quedava també es venia, en forma de bola. Tenia un nom que ara jo no recordo…
*Seguidament, tornar a posar la mescla al foc, molt suau, sense deixar que bulli, remenar-ho contínuament.
Afegir una cullerada rasa de Maicena perquè espesseixi i vagi lligant de forma homogènia.
Deixar-ho reposar unes quantes hores a la nevera.
A les pastisseries de Reus, es venen safates rodones de paper d’alumini de diferents mides i preus. Abans es venien en bols de terrissa que la gent rentava a casa i tornava a la pastisseria on els en tornaven a fer…
Ohhh sembla mentida que hagi estat vivint durant 1 any a Reus i no n’hagi menjat mai!
L’haure de fer a casa i tastar-lo, aixo si, amb ametlla comprada a Reus!!!
Petonets
Hola Maria
Doncs estas a temps d’arreglar-ho!! compres ametlla de Reus i fas el Menjar Blanc!! 🙂
Anna
És una crema molt bona, però sóc de l’opinió que la reina de les cremes és la crema de sant Josep.
Tinc entès que la primera recepta coneguda de menjar blanc és d’origen persa i es diu muhalabia. Jo la tinc publicada al bloc, per si vols saber com es prepara.
Una abraçada
Hola Margarida,
La reina de les cremes és la de Sant Josep, totalment d’acord. Però aquesta també és magnífica.
Miraré el teu blog per la recepta de muhalabia que dius, no ho coneixia, moltes gràcies!
Anna
No poso em dubte que la crema de sant josep esta bonissima, pero jo que soc de Reus i l,hi vaig veure fer infinitat de vegades a la meva avia, escaldan les aumetlles per pelar-les i colar – ho em un drap de fil osigui de la manera mes tradicional i artesenal posible, aquell menjar blanc estaba exquisit
Segur que estava molt i molt bó el menjar blanc de l’àvia. La meva era de la Ribera d’Ebre i també escaldava ametlles i en feia tot tipus de postres, a casa sempre n’hi havia.
Gràcies per la visita!
Anna
Hola! aquí a Ciutadella també es fa de menjar blanc, i jo a casa(BCN) també m’en feia la meva mare.
Hola Silvia,
I la recepta és igual? em fa gràcia veure les variacions que pot tenir una recepta entre zones geogràfiques.
Benvinguda!
Anna
Hola Anna,
mai he provat el menjar blanc,però ja veig que no té gaire complicació i alhora deu ser molt bo. Me l’imagino també fet amb llet d’ametlles…
Quina llàstima que ja no es retornin els envasos a la botiga…així tenim els contenidors de plàstic! sempre plens!!
Petons!
Tinc a casa un paquetet de menjar blanc preparat que encara no he fet servir… i ja va sent hora. Aquesta foto i el texte m’han fet venir ganes de donar-li sortida per que en realitat m’encanten les cremes dolçes per als postres!!
🙂
Hola Oscar,
Existeix menjar blanc preparat??? ara sí que em deixes de pedra… jeje no ho sabia. I on el vas comprar?
Anna
No n’he fet mai, o sigui que a la propera faré la teva recepta!
Hola Mariàngels,
Doncs ja ens diràs com t’ha sortit!!
Anna
Complementant la recepta i pel contart enter l’ametlla i el raïm pasificat, jo recomaria un Pedro Ximenez reserva per maridar aquest postre. Algú té alguna altra idea.
Hola Kiko
Es bona idea, prenc nota…
Gràcies per compartir-la! i benvingut al blog!!
Anna
Jo n’he menjat un parell de cops i sempre ho he trobat massa empalagós 🙁
Doncs a mí m’agrada… 🙂
Lo que no entenc és perque es desprecia la pasta de les ametlles. Després s’ha d’espessir la llet amb midó, quan la pasta ja li donaria consistència; al cap i a la fi, avui hi ha màquines per convertir les ametlles en pols.
¿cómo puede ser que un plato de origen supuestamente medieval o árabe incorpore maicena? o ¿es una adaptación moderna?
Saludos
¡Muy buena pregunta Eduardo! Cierto, la maicena seguramente no era conocida, pero usaban almidón de arroz, que sí era de uso común.
Gracias por tu visita,
Anna de Llepadits
Podríeu dir-nos per quantes persones són les vostres indicacions detallades per ingredients ?
Moltes gràcies !!
Perdoneu el retard, és per a 4 persones, ara ho afegeixo.
Gràcies per avisar i per la visita,
Anna
Hola! Aquestes boles d,ametlla, que venien per exemple a cal Padreny, es deia, escrit tal com ho diem a Reus, “aumetllat”. M ho explica encara la mare molts cops!
Salut!!!