Aquests pastissets son tipics de Tortosa, son una herencia del passat àrab, la Tortosa andalusí. La recepta que publico avui es del llibre Formulario Técnico de Pastelería y Panadería de Pedro Llupià.
Sempre quan he anat per Tarragona, Tortosa o altres pobles, he buscat els pastissets, i no creia que pogués reproduïr el mateix gust a casa. La sorpresa ha estat que no solsament he reproduït el gust que recordava sino que encara queda millor.
Els ingredients per a 22 pastissets:
- 200 cc d’oli d’oliva
- 50 cc d’anís dolç
- 50 cc de moscatell
- 400 gr. de farina de rebosteria
- 200 gr. de cabell d’àngel
Elaboració:
Pastem la massa si pot ser a màquina millor, un cop ja es compacta, en pesem boles de 30 o 40 gr.
Posem el tros de massa en un paper de coure, i posant-li un paper per sobre estirem la massa amb un corró. Al mig hi posem el cabell d’àngel i la pleguem en dos i tanquem les vores.
Les posem en una safata en el forn escalfat a 200 ºC i ho deixem coure uns 8-10 minuts.
Ho treiem i deixem refredar sobre d’una reixeta. Quan es fred l’arrebossem amb sucre i ja es pot menjar.













Anna,
T’han quedat sensacionals. En altres temps els pastissets eren la meva perdició, ara m’haig de controlar, però la combinació dels seus ingredients es tan extraordinària que quan puc, caic a la temptació (amb control, això si!).
Una abraçada
Hola Josep!!
Ben trobat després de vacances!!
Ja n’he fet 3 cops, i han volat!! de cabell d’àngel de melmelada de mores… bons de tota manera! jo també m’haig de controlar!
Hola Tere!!
Benvinguda al bloc, lo de la matafaluga no ho he posat perquè el llibre posa que els àrabs per a no posar-hi alcohol hi posaven matafaluga i que a Tortosa ho substituien per anís, però com que costa ben poc provar-ho, així ho faré!
Hola Massitet!
No sabia la tradició de Vinaròs amb els pastissets… mira que estàn bons… el llibre que caurà aviat és el vostre de coques… com que aviat és el meu aniversari ja tinc petició a fer!!
Saludets!
Anna
Hola, si que t’han quedat la mar de bons, però fes-me cas i posa’ls un polset de matafaluga que els dona aquell gust especial dels pastissets fets a les Terres de l’Ebre.
Hola Anna!
El llibre del Llupià és impressionant, com ho són els pastissets que has fet. A Vinaròs, al meu poble, són un dolç tradicional del dia de Sant Sebastià, el nostre patró d’hivern. Però antigament es menjaven a totes es festes d’hivern. De fet, era el dolç tradicional de Nadal!
T’han quedat molt xulos! I mira que no són un dolços “facilets”…
Salut!
Els tinc pendents de fer: no tardaré gaire veient com t’han quedat, boníssims!
M’encanten els pastissets de Tortosa, farcits de cabell d’àngel, moniato, mató… mmmm….
A casa també n’he fet algun cop i penso que el secret està en el moscatell i l’anís, oi?
Hola Gemma
A mi també m’agraden molt, em manca provar com estarien amb matafaluga tal i com em diu Tere en un comentari, segur que li dona un puntet molt bo.
L’anís i el moscatell li donen un gust molt bo.
Saludets
Anna
A la meva mare li tornen boja. Apunto la recepta per soprendre-la.. Gràcies Anna.
Hola Vermells!!
A la meva també!
ja n’he fet uns quants cops!
Una abraçada,
Anna
T’han quedat molt macos!!! amb el teu permís m’emporto la recepta!
Petonets
Hola Marylou
Gràcies!! segur que t’agradarà…
Anna
Bones, la recepta està perfecta amb la matafaluga afegida per la Tere, és pot millorar afegint-hi un polsim de sal, sucre llustre i canyella. Si no tenim moscatell i podem afegir mistela.