sopa de peix
Quan era petita, ma mare feia una sopa de peix boníssima, i sempre he volgut saber fer-ne, haig de confessar que fins que no me l’ha explicada una peixetera molt experta en cuina, no m’ha sortit be, o be em quedava rebullida o be amb gust a amoniac.
Ingredients:
- 300 gr. de peix variat, crancs, gambes, rap, congre, mollera, lluerna…
- 1 ceba
- 1 tomaquet gran madur
- 1 cullerada de carn de nyora
- 1 picada
- 4 grans d’all
- Sal
Elaboració:
Posem a sofregir la ceba, quan sigui rossa afegim l’all, quan sigui una mica cuït, afegim el tomaquet a daus, sense ull ni pell. Quan sigui cuït li posem la carn de nyora.
Mentrestant en un altre fogó, posem el peix i el cobrim d’aïgua, el deixem coure uns 15 min. Quan sigui una mica cuït amb una ma de morter anirem xafant i treien la substància del peix, quan sigui bastant esmicolat ja estarà.
Piquem en un morter la picada.
Afegim el caldo ben colat, al sofregit de ceba, tomaquet, all i nyora, i ho deixem bullir una mica més, corregim de sal, afegim la picada a sobre, ho deixem bullir uns 3 min. i tanquem.
Podem servir així la sopa, o qui la vulgui més consistent hi pot posar fideus fins.
Que vagi de gust!
que bona la sopa ara que fa fred, eh!! jo també la fig bastant semblant a la teva.
L’Andreu per sopar es el rei de les sopes!
Rècords
Quina sopa tan senzilla i deliciosa. Bé, de fet la imagino perque no l’he tastada.. però amb aquesta senzilla recepta ja es veu que serà ben bona!!
Un plaer haver coincidit al taller del David Lienas
.
Per cert… t’anirè seguint perque trobo molt interessant el blog
Hola Vella Carmanyola!
Sí que de gust sopetes pel fred! jo com més gran més sopetes soc!
Hola Starbase,
Gràcies per seguir el meu blog, ja he vist el teu i també està a la llista de seguits, et posaré un enllaç a la dreta — >
Hola!
He llegit amb interés la recepta de sopa de peix per allé que deies dels records de guistos d´infantesa.
Et passo uns retocs de casa.La meva mare,hi posava safrà al sofregit i, com a casa erem molts i calía donar-li una mica de cós (econòmic) a la sopa, hi afegia una mica de pa ratllat i bocinets d´ou dur.Per tal de que fós “entretinguda” ( el pare li deia tropezones sabrosos) la picada d´ametlles no la feia massa fina i així, els bocins més grossos li donàven un punt d´entreteniment.
Passat el temps, als meus fills, de petits, per fer un plat únic els afegia unes quantes gambes pelades i també unes cloïses sense closca.(tot cullera i de la mar)
Si et semblen correctes aquestes pinzellades de cas, t´agrairía m´ho fessis saber.
Bon Nadal i profitoses sobretaules!!!
David.( de Cambrils la vila del sol la marinada i el romesco)