Posem a bullir els espinacs, mirant que no quedin totalment cuits.
Posem crema de gorgonzola al fons d’un estri per anar al forn, a sobre els espinacs ben escorreguts i tallats petitons. Tornem a posar crema de gorgonzola, a sobre, com si fos una beixamel, acabem amb formatge emmental. Ho posem a gratinar al forn.
Es un plat que m’ha sorprès per la lleugeresa i alhora és molt saborós, ja que el gorgonzola no deixa indiferent.
Això sí, l’aspecte exterior es com si fossin canelons gratinats, però no.
Aquesta recepta se’m va ocorrer després del Taller de Bon Preu amb en David Lienas. Em van regalar formatge Gorgonzola, portat directament des de Itàlia, i era questió de provar-ho.
Posem a bullir 10 minuts els carbassons, en aquest cas son carbassons rodons, que ens agraden molt a casa. Els treiem de l’aigua i buidem la polpa amb una cullera (guardem la polpa).
Barregem tots els altres ingredients, formatge, nata, poma, i fajol bullit. Ho triturem ben be, i posem els carbassons en una safata, li posem la crema a sobre i el formatge emmental. Ho gratinem al forn i ja podem servir-los.
Ens sobrarà bastanta crema, el proper dia us posaré una recepta d’espinacs sobre llit de crema de gorgonzola, per acabar d’aprofitar la crema.
Aquesta recepta també és una conseqüencia d’aprofitar restes nadalenques. M’havia sobrat trufa o ganache de xocolata, i l’havia congelat en una glaçonera. Doncs be, també tenia pasta filo, o sigui que en un sopar improvisat, vaig fer de postres els farcellets de pasta filo amb ganache de xocolata.
Preu aproximat per ració: 1,15 €
Ingredients:
2 fulls de pasta filo
4 ganache de xocolata congelada
sucre llustre
Elaboració:
Es prepara dues fulles de pasta filo una sobre l’altra i en tallem 4 quadrants, posem el ganache de xocolata més o menys al centre de la pasta filo:
Farcellet de pasta filo amb ganache de xocolata
Ho tanquem formant un farcellet, ho pintem amb mantega fosa i ho posem al forn. A 200 ºC durant 5 minuts, el ganache ha d’estar congelat, sino no queda be, es desfaria massa.
Les llenties son per pendre tot l’any, a l’estiu amb amanides i a l’hivern amb sopetes o barrejat amb verdures o embotit.
En aquest cas us presento les llenties amb verdures i xoriço, son un plat molt complet.
Preu aproximat per ració: 0,58 €
Ingredients:
2 gots de llenties pardines
1 nap
1/2 porro
2 pastanagues
3 alls pelats i sensers
1/4 de xoriço (calculant uns 6-8 talls per persona)
Elaboració:
Les llenties pardines no cal posar-les en remull, i son més agradables al paladar pel meu gust.
Posem els ingredients en una cassola al foc, jo dic això perquè s’ha de fer així, però jo la faig a la panificadora (La Cocinera) que tinc, així la deixo programada per a que acabi de fer-se quan a mi m’interessa, i no haig d’estar vigilant el foc.
Posem 2 gots i mig d’aigua per got de llenties, val més que en sobri i quedin caldoses que no pas que en falti.
Amb 1h i 30 min és suficient, juntament amb una amanida ja tenim un dinar perfecte!
Haig de confessar que tot el que sigui “gastro-techie” m’agrada i molt, em fascina veure com ha evolucionat la cuina des de les nostres avies fins ara i el que ens espera!
Com que la cuina es una estança que es fa servir molt, sobretot si t’agrada cuinar, és important que tinguem eines adequades al temps que disposem i que ens faciliti la feina. No cal que sigui una mostra del que pots trobar en uns grans magatzems, però sí que valoro que les eines avancin i ens permetin fer coses millor que abans.
Aquest video es una mostra del que podria ser la cuina del futur, és genial… i sino ja m’ho direu!
Posem a bullir el fajol en una cassola amb aigua, posem un got de fajols per 2 gots i mig d’aigua, afegim un full de llorer i l’all, ho fem bullir uns 15 minuts.
Posem el fajol, el caldo de pop, la carbassa cuita, amb sal, pebre, nou moscada i ho triturem be que quedi una crema fina, la servim calenta.
Es un primer plat molt energètic i saludable per l’hivern.
Ultimament estic provant aliments que feia temps que no prenia, el fajol és un d’ells, és una planta molt energètica, que a l’hivern ens proporciona una bona quantitat d’energia. Que ens permet aguantar millor el fred i llibera energia que ens durarà unes quantes hores.
Segons el diccionari IEC, Institut d’Estudis Catalans, el fajol és:
Herba anual, Fagopyrum esculentum, cultivada pels seus fruits, trigons i llisos, que s’empren per a l’alimentació del bestiar i de l’aviram.
Aquesta definició és correcta si no fos que fa molts anys que en països nòrdics es cuina molt sovint com a plat energètic.
Nom científic o llatí: Fagopyrum tataricum
Família: Polygonaceae (Poligonácea).
Origen: Àsia Central
Les seves denominacions tenen a veure amb la seva introducció a Europa en el segle XIII a través de mongols, turcs i croats. És originari de l’Àsia central, alguns autors marquen el seu origen en el centre oest de la Xina, altres a Sibèria. El seu cicle curt i la rusticitat del seu cultiu, van provocar la ràpida expansió geogràfica a latituds amb estius breus.
Planta herbàcia anual de tija dret.
Fulles alternes, del qual emergeixen en la part superior raïms de flors verdoses.
Les llavors, riques en midó s’utilitzen per a la preparació de farines i sèmoles.
Propietats terapèutiques / farmacològiques:
Propietats vitamínica P (augment de la resistència i disminució de la permeabilitat capil·lar), antiedematosa.
Usos en medicina tradicional:
S’utilitza com a calmant, emolient, per reduir la pressió sanguínia i relaxarels vasos sanguinis.
Les llavors madures fresques i picades, aplicades en cataplasma, es fan servir per curar els èczemes i tumors.
La infusió s’utilitza per tractar la fragilitat dels capil lars sanguinis o debilitat de les parets dels vasos sanguinis; és considerat específic per controlar hemorràgies retinals.
A la Viquipèdia trobem la següent definició de Blat sarraí:
El fajol o blat sarraí és una planta anual herbàcia de la família de les Polygonaceas conreada pels seus grans per al seu consum humà i animal. Es considera popularment un cereal, encara que realment no ho és ja que encara que té característiques similars, no pertany a la família de les gramínies sinó a les poligonàcies. És originari de l’Àsia Central. Encara que s’ha cultivat també tradicionalment en molts països avui en dia els principals països productors són també els grans consumidors. Xina produeix el 55% del total mundial, seguit de Rússia (20%), Ucraïna (15%) i Polònia (3%).
Fajol
Propietats nutricionals
340 calories
71,3 g d’hidrats de carboni
10-13 g de proteïnes
1,7 g lípids
3,7 g de fibra
Vitamines:
B1 1,3 mg B1 0,3 mg B2 0,1 mg B3 4,9 mg B6 0,6 mg E 0,05 mg
Minerals:
potassi 320 mg, magnesi 83 mg, calci 20 mg, fòsfor 235 mg, fluor 0,15 mg, ferro 3,1 mg
A Wikimedia també hi ha més informació sobre el fajol.
El gra, sencer o partit, es cuina com els cereals clàssics, donant lloc a clàssics guisats (el Kasha rus) o polenta (la polenta Bigi italiana).
La farina de sarraí dóna lloc als famosos creps francesos, tradicionals fideus (els soba japonesos o els pizzoccheri italians) i als clàssics chapatis hindús. En el cas de fideus i chapatis, se sol barrejar amb farina de blat. La farina de sarraí fa més airejades i esponjoses les mescles. En els creps s’utilitza el sarraí sol, sense agregat d’ous o leudants, obtenint però pancakes lleugers i crocants. Per a la bona conservació de la farina, cal mantenir-la en recipient hermètic i fresc; cas contrari pot prendre sabor ranci.
La cocció base del gra sencer s’inicia amb un rentat previ i un lleuger torrat en sec, a foc fort i remenant; aquest procés el fa més saborós i més digerible. Després s’agreguen de dues a tres tasses d’aigua per tassa de gra, amb menys aigua s’aconsegueix una cocció per a guarnició, amb més aigua s’obté una consistència més cremosa com per guisats, si l’aigua es afegeix calenta s’obté una consistència més esponjosa . Portar l’aigua a bull i després reduir el foc, tapar l’olla i cuinar uns 20 minuts, fins que l’aigua es absorbeixi.
Com que no volia comprar alberginia, la vaig substituir per mousse d’anxova i parmesà, el resultat molt divertit, amb color i un gust molt suau.
Les anxoves les he preparat jo al juny i al desembre ja es podien tastar. Un altre dia us en posaré la recepta, son genials de menjar i és emocionant veure com es transforma.
Preu (cada unitat):
0,79 €
Ingredients (per a 6 gots):
Per la gelatina de tomàquet escalivat:
10 tomàquets de Canàries
1 cullerada i 3/4 d’agar agar (alga per espessir)
Per la mousse d’anxova i parmesà:
8-9 anxoves
30 gr de nata
1 culleradeta d’agar agar
1 clara d’ou a punt de neu
50 gr de formatge parmesà
Elaboració:
Aquesta recepta és senzilla de fer, primer escalivem els tomàquets, els posem en una safata al forn, que haurem escalfat abans a 200 º C, durant uns 50 minuts, depen del tamanys dels tomàquets.
Quan siguin cuits, els treiem del forn i els pelem i triturem ben fi, treient les llavors del tomàquet.
Posem en un cassó el liquid resultant, i posem l’alga Agar agar, ho fem bullir uns 6-8 minuts, anem remenant per tal que quedi ben fi. Passat aquest temps ho posem en gots mirant que quedin nivellats.
Per fer la mousse d’anxova i parmesà, batem una clara d’ou a punt de neu, i quan sigui ben ferma li afegirem les anxoves triturades amb la nata i el parmesà, ho barregem amb compte que no ens baixi la barreja.
En un cassó posem a bullir amb mig got d’aigua la culleradeta d’agar agar, ben barrejat, bullim 3-4 minuts, ho afegim a la barreja anterior i remenem be, ho posem en els gotets.
Per finalitzar posem una anxova a la part superior i ho reservem 8h a la nevera.
Gelatina de tomàquet escalivat i mousse d'anxova i parmesà
A partir d’avui donaré més informació de cada recepta, com es la seva informació nutricional, i el preu aproximat. Es una informació complementaria que crec que és força interessant. Si som el que mengem, amb més raó fer un anàlisi del que anem a menjar o hem menjat.
Aquesta recepta la vaig pensar com un pica pica pels Nadals, i em sembla que vist l’èxit el faré més cops. La idea es que sigui una quiche però petita.
El motlle més petit que tinc de silicona (que no sigui de bombons) és un en forma de poma i un altre que és una flanera.
Preu (cada unitat):
1,15 €
Ingredients (per a 11 mini quiche):
4 ous
200 gr de nata
250 gr de bolets congelats
100 gr de formatge parmesà
Sal
Pebre
Nou moscada
Elaboració:
Posem a sofregir els bolets en una paella, batem els 4 ous en un recipient, hi posem la nata, sal, pebre, nou moscada i el formatge parmesà. Quan els bolets son templats els afegim a la barreja.
Emplenem els motlles, anant en compte de no arribar fins dalt sino deixant un marge. Més o menys fins a 2/3 parts, per a que pugui creixer.
Escalfem el forn a 180 ºC, preparem una safata, per coure els motlles, durant uns 20 min. Deixem refredar per desmotllar.
Ho podem congelar dins del motlle, i el descongelem quan ho necessitem. Això permet preparar-ho amb antel·lació, i usar-ho en un menú quan volem.
que ens agraden molt a casa. Els treiem de l’aigua i buidem la polpa amb una cullera (guardem la polpa).
